El SEO per a restaurants és la feina d'aconseguir que el teu local surti quan algú de prop busca on menjar, tant al mapa de Google com als resultats de sota. Es recolza en quatre peces: una fitxa de Google completa, ressenyes recents i contestades, una carta que Google pugui llegir i un camí curt fins a la reserva.
La diferència amb altres sectors és el temps: qui busca «restaurant a prop» decideix en minuts i des del mòbil. No llegirà el teu blog; mirarà fotos, puntuació, carta i si hi ha taula.
| On es decideix | Al mapa de Google, des del mòbil i sovint a peu de carrer |
|---|---|
| Peces que compten | Fitxa de Google, ressenyes, carta indexable, reserva |
| Per on començar | Categoria, horaris i carta de la fitxa; després la web |
1. Què busca de veritat qui té gana
Abans de tocar res, convé separar les cerques, perquè cadascuna la respon una peça diferent. Quan reviso un restaurant, gairebé sempre té ben resolta la cerca pel seu nom i abandonades totes les altres.
| Tipus de cerca | Exemple | Qui la respon |
|---|---|---|
| De proximitat | «restaurant a prop meu», «on dinar ara» | Fitxa de Google: categoria, horari, distància |
| Cuina + zona | «arrosseria a la Barceloneta», «braseria a Vic» | Fitxa i pàgina d'inici amb cuina i barri ben dits |
| Ocasió | «restaurant per a grups a Girona», «menú del dia a Sabadell» | Una pàgina pròpia per a cada ocasió |
| Necessitat | «restaurant sense gluten a Tarragona», «amb terrassa» | Atributs de la fitxa i carta amb al·lèrgens |
| De marca | «[nom del restaurant] carta», «[nom] reservar» | La teva web, per davant dels portals |
2. La fitxa de Google d'un restaurant
La fitxa (Google Business Profile) és el que es veu al mapa, i en restauració té camps que altres negocis no tenen. Si encara no la tens treballada, la part general és a la guia de Google My Business i SEO local; aquí va el que és propi d'un restaurant:
- Categoria principal concreta. «Arrosseria», «Restaurant de tapes» o «Pizzeria» diuen més que «Restaurant». La principal és la que més pesa; les secundàries cobreixen la resta (bar, cafeteria, menjar per emportar).
- Horaris reals, també els de cuina. A més de l'horari d'obertura, la fitxa admet horaris addicionals (cuina, recollida, lliurament) i horaris especials de festius. Un horari equivocat et deixa fora quan l'usuari filtra per «obert ara» i, pitjor, porta gent a una porta tancada.
- Atributs. Terrassa, apte per a grups, opcions vegetarianes, accessible amb cadira de rodes, admet reserves. Són els filtres que Google ofereix a qui busca.
- Carta i enllaç a la carta. Es pot carregar plat a plat a la fitxa i, a més, enllaçar la carta de la teva web.
- Enllaços de reserva i de comandes. Revisa quins hi surten: de vegades hi apareixen enllaços de plataformes de tercers que tu no has posat. Des de la fitxa pots indicar-ne el preferit.
3. Cerques «a prop meu»: no s'escriuen, es guanyen
Escriure «a prop meu» a la web no serveix de res: Google ja sap on és qui busca. Per ordenar els resultats locals fa servir tres criteris que té documentats: rellevància (si el teu perfil encaixa amb el que es busca), distància i prominència (com de conegut és el local, on entren les ressenyes i la presència de la web). Com treballar-los és a com aparèixer a Google Maps.
La distància no la pots canviar. Les altres dues, sí:
- Rellevància: categoria ben triada, carta carregada, atributs marcats i una web que digui clarament quina cuina fas i en quin barri.
- Prominència: ressenyes constants, mencions a mitjans i guies locals, i el mateix nom, adreça i telèfon a tot arreu.
4. Una carta que Google pugui llegir
És el punt on més restaurants fallen. La carta és el contingut que més gent vol veure i sol estar en un PDF que cal ampliar amb dos dits, en una foto o darrere d'un codi QR que només funciona a la taula. Una imatge no dona a Google text fiable per llegir, i un PDF es llegeix malament al mòbil.
El que recomano:
- Carta en HTML, en una pàgina pròpia: nom del plat, descripció curta, preu i al·lèrgens com a text.
- Pàgines separades per al que es busca a part: menú del dia, menús de grup, carta de vins si és un dels teus arguments.
- La mateixa carta a la fitxa i a la web. Si canvies preus per temporada, canvia'ls als dos llocs el mateix dia.
- Dades estructurades de restaurant (tipus de cuina, rang de preus, horari, enllaç a la carta, si acceptes reserves). Ajuden Google a entendre la pàgina; el detall és a la guia de dades estructurades.
Un exemple: una braseria d'Osona amb calçotades de gener a març. Si aquesta oferta només existeix en una publicació de xarxes, no competeix per «calçotada a prop de Vic». Amb una pàgina pròpia que digui dates, preu orientatiu per persona, què inclou i com reservar per a grups, sí.
5. Ressenyes: el que en un restaurant és diferent
Un restaurant rep ressenyes tant si les demana com si no, i per això el risc és deixar que només escrigui qui ha marxat enfadat. El mètode general és a com aconseguir ressenyes a Google; el que canvia en restauració és això:
- El moment és el compte. Un QR al tiquet o a la safata del canvi funciona millor que un correu l'endemà.
- Res a canvi. Convidar a un xarrup o fer descompte per una ressenya va contra les polítiques de Google, i tampoc pots demanar-ne només als clients contents.
- Respon també les dolentes, sense discutir el paladar de ningú: què va passar, què has canviat i una via per parlar-ne.
Per al dia a dia de respostes i retirades, tens el sistema de gestió d'opinions.
6. De la cerca a la reserva
Aparèixer no paga el lloguer; reservar, sí. Comprova-ho amb el teu mòbil, com si fossis un client:
- El telèfon es pot tocar per trucar, a la fitxa i a la web.
- El botó de reservar es veu sense fer scroll i no demana registrar-se.
- Mesures el que passa: a les estadístiques de la fitxa hi ha trucades, sol·licituds de ruta i clics a la web; a Search Console, les cerques per les quals surts.
Si vols saber quina d'aquestes peces et fa perdre més taules, a l'anàlisi inicial gratuïta revisem fitxa, carta i web i et diem per on començar.
7. Errors que veig sovint
- Carta només en PDF o en foto, amb preus de fa dues temporades.
- Dues fitxes del mateix local (l'antiga del propietari anterior i la nova) repartint-se les ressenyes.
L'ordre que seguiria: fitxa (categoria, horaris, atributs, carta), carta en HTML a la web, rutina de ressenyes i, al final, pàgines per ocasió. El SEO local d'un restaurant es guanya amb constància, no amb una acció puntual.
Preguntes freqüents
Puc tenir la carta només en PDF?
Pots, però hi surts perdent. Google pot indexar PDF, però al mòbil es llegeixen malament i no et deixen treballar cada menú com una pàgina. La carta en HTML, amb el PDF com a descàrrega opcional, és la millor combinació.
Què faig amb una ressenya falsa o injusta?
Si incompleix les polítiques de Google (no és un client, conté insults, és spam), la pots denunciar des de la fitxa. Si només és una opinió dura, respon-la amb calma: la resposta la llegeixen els clients futurs.
Quant triga a notar-se el SEO en un restaurant?
Els canvis de fitxa (categoria, horaris, carta, fotos) solen reflectir-se en dies o poques setmanes. El que depèn de la web i de les ressenyes acumulades va més a poc a poc; compta-hi uns quants mesos.