Un sitemap XML és un fitxer que llista les URL de la teva web que vols que els cercadors coneguin, normalment amb la data de la darrera modificació. No fa pujar posicions per si mateix ni garanteix que una pàgina s'indexi: ajuda Google a descobrir abans les teves pàgines i a saber quines consideres importants. El genera el teu gestor de continguts i s'envia des de Search Console.
En una web petita i ben enllaçada Google trobaria les pàgines igualment. Tot i això recomano tenir-lo sempre: costa cinc minuts i a canvi et dona un informe molt útil, el de quantes de les URL que tu declares importants estan realment indexades.
Què és un sitemap XML (i què no és)
És un fitxer pensat per a màquines, no per a persones. Sol ser a https://www.example.com/sitemap.xml i segueix un format estàndard que entenen Google, Bing i la resta de cercadors. No s'ha de confondre amb el «mapa del lloc» en HTML que algunes webs enllacen al peu.
| Sitemap XML | Mapa del lloc HTML | |
|---|---|---|
| Per a qui | Cercadors | Visitants |
| Format | Fitxer XML amb una entrada per URL | Pàgina normal amb enllaços |
| On es veu | No s'enllaça; s'envia a Search Console | Enllaçat al peu o al menú |
| Per a què serveix | Descoberta i seguiment de la indexació | Navegació |
Quan cal un sitemap XML
Google indica que el sitemap ajuda sobretot en aquests casos:
- Webs grans: botigues amb milers de productes, portals, directoris. És fàcil que alguna pàgina nova o actualitzada se li escapi al rastrejador.
- Webs noves amb pocs enllaços externs: Google arriba a les pàgines seguint enllaços, i si gairebé ningú t'enllaça, triga més a trobar-te.
- Pàgines mal enllaçades entre si: fitxes a les quals només s'arriba des d'un cercador intern o un filtre.
- Molt contingut d'imatge, vídeo o notícies, que admet sitemaps amb informació addicional.
I que pot no ser necessari quan la web és petita (de l'ordre d'uns centenars de pàgines com a molt) i totes estan enllaçades des del menú o des d'altres pàgines. És el cas de la web corporativa d'una assessoria de Lleida o d'un restaurant de Tarragona. El meu criteri: si el teu gestor el genera sol, envia'l igualment. No perjudica i, el dia que alguna cosa falli, tindràs dades per veure-ho.
Estructura d'un sitemap XML: exemple vàlid
Aquest és un sitemap mínim i correcte. El pots copiar, canviar-ne les URL i validar-lo:
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<urlset xmlns="http://www.sitemaps.org/schemas/sitemap/0.9">
<url>
<loc>https://www.example.com/</loc>
<lastmod>2026-10-01</lastmod>
</url>
<url>
<loc>https://www.example.com/serveis/reformes-de-cuines/</loc>
<lastmod>2026-09-18</lastmod>
</url>
<url>
<loc>https://www.example.com/contacte/</loc>
</url>
</urlset>| Etiqueta | Obligatòria? | Què has de saber |
|---|---|---|
<loc> | Sí | URL completa, amb protocol i domini, tal com vols que s'indexi. |
<lastmod> | No | Data del darrer canvi real del contingut (format AAAA-MM-DD). Google la fa servir si comprova que és fiable. |
<changefreq> | No | Google la ignora. La pots ometre. |
<priority> | No | Google la ignora. La pots ometre. |
Regles del format:
- Fitxer en UTF-8 i amb les URL absolutes. Els caràcters especials s'escapen: un
&dins d'una URL s'escriu&. - Cada sitemap admet com a màxim 50.000 URL o 50 MB sense comprimir. Si et passes, divideix-lo i fes servir un índex de sitemaps.
- Col·loca'l a l'arrel del domini perquè cobreixi tota la web.
L'índex de sitemaps és un altre fitxer XML que apunta als altres. També és útil per sota del límit, per separar per tipus de contingut i veure la indexació de cada grup:
<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<sitemapindex xmlns="http://www.sitemaps.org/schemas/sitemap/0.9">
<sitemap>
<loc>https://www.example.com/sitemap-pagines.xml</loc>
<lastmod>2026-10-01</lastmod>
</sitemap>
<sitemap>
<loc>https://www.example.com/sitemap-blog.xml</loc>
<lastmod>2026-09-28</lastmod>
</sitemap>
</sitemapindex>Com crear el sitemap XML
Gairebé mai s'escriu a mà. Depèn de amb què estigui feta la web:
- WordPress: des de la versió 5.5 en genera un de propi a
/wp-sitemap.xml. Si fas servir un plugin de SEO, el més habitual és que creï el seu i desactivi el de WordPress; envia'n només un dels dos. - Botigues en línia: la majoria de plataformes el generen soles o amb un mòdul oficial. Comprova que inclou categories i productes actius, i no els exhaurits que ja has retirat.
- Web a mida: demana al desenvolupador que es generi de manera dinàmica a partir de la base de dades, de manera que s'actualitzi sol en publicar.
- Web estàtica petita: el pots escriure a mà amb l'exemple de dalt. Recorda actualitzar-lo cada vegada que afegeixis o treguis una pàgina.
Què incloure-hi: només les URL que vols veure a Google, en la versió canònica i que responguin amb un codi 200.
Què deixar-ne fora: URL que redirigeixen, pàgines amb error 404, pàgines amb noindex, versions amb paràmetres de filtres o ordenació, resultats del cercador intern i zones privades.
Com enviar el sitemap a Google Search Console
- Obre el sitemap al navegador i comprova que carrega i que les URL són les correctes.
- Entra a Search Console i tria la propietat de la teva web.
- Al menú lateral, obre Sitemaps.
- Escriu l'adreça del fitxer (per exemple
sitemap.xml) i prem enviar. - Torna-hi al cap d'uns dies: veuràs si Google l'ha pogut llegir i quantes URL ha descobert. Des d'allà pots obrir l'informe d'indexació filtrat per aquest sitemap.
Si és la primera vegada que entres a l'eina, la guia de com usar Google Search Console pas a pas explica l'alta de la propietat i la resta d'informes.
La segona via és declarar-lo al fitxer robots.txt amb una línia Sitemap: seguida de la URL completa; així el troben també la resta de cercadors. L'antic sistema d'avisar Google amb un «ping» ja no funciona.
Errors freqüents amb el sitemap
- Llistar URL que no hi haurien de ser: redireccions, pàgines eliminades o amb
noindex. Dones a Google senyals contradictoris i embrutes els teus propis informes. - Posar la data d'avui a tots els
lastmod. Si la data canvia encara que el contingut no ho faci, Google deixa de refiar-se'n. Millor senselastmodque amb un de fals. - Barrejar versions: URL amb
httpquan la web va perhttps, amb i sensewww, o amb una barra final diferent de la real. - Un sitemap que no és XML: l'adreça retorna una pàgina d'error, una pantalla d'accés o està bloquejada, i Search Console indica que no l'ha pogut obtenir.
- Oblidar-lo després d'un canvi de web. Després d'un redisseny el sitemap continua apuntant a les URL antigues; és un dels punts de la llista en qualsevol migració SEO.
- Confondre «enviada» amb «indexada». Si moltes URL del sitemap no s'indexen, el problema és a les pàgines, no al fitxer: segueix el diagnòstic de per què Google no indexa la teva web.
Preguntes freqüents
És obligatori tenir un sitemap XML?
No. Google pot descobrir les teves pàgines seguint enllaços. És molt recomanable en webs grans, noves o amb pàgines poc enllaçades, i convenient a la resta per la informació que dona a Search Console.
El sitemap millora el posicionament?
No directament. Ajuda Google a descobrir i tornar a rastrejar les teves pàgines abans, però no les fa pujar de posició ni obliga a indexar-les.
On ha de ser el fitxer?
El més recomanable és l'arrel del domini, per exemple https://www.example.com/sitemap.xml. El nom pot ser un altre; l'important és que la URL sigui accessible i que la indiquis a Google.
Cada quant s'ha d'actualitzar?
Cada vegada que publiquis, eliminis o canviïs d'URL una pàgina. Per això convé que el generi el mateix gestor de continguts: s'actualitza sol i no depèn que algú se'n recordi.
En resum
El sitemap XML és una llista neta de les pàgines que vols a Google: només URL canòniques, que funcionin i amb dates reals. Crea'l amb el teu gestor, envia'l a Search Console i revisa'l quan canviïs l'estructura de la web. Si vols saber quines pàgines de la teva web no s'estan indexant i per què, demana l'anàlisi inicial gratuïta; revisem el sitemap juntament amb la resta del SEO tècnic.